Creadors

Guy Laliberté

Director artístic

Guy Laliberté, acordionista, xanquer i empassafocs nascut al Quebec l'any 1959, va fundar, amb l'ajuda d'alguns còmplices, el primer circ de renom internacional del Quebec. L'atrevida visió de Laliberté li va permetre conèixer i cultivar el talent dels artistes del carrer de la Fête foraine de Baie-Saint-Paul i crear juntament amb ells Cirque du Soleil el 1984.

Va ser el primer a orquestrar la fusió de cultures i disciplines artístiques i acrobàtiques que defineixen Cirque du Soleil. Des del 1984, Laliberté ha guiat l'equip creatiu en la creació de tots els espectacles i ha contribuït a elevar les arts del circ a la categoria de les grans disciplines artístiques.
Cirque du Soleil s'ha convertit en una organització d'àmbit internacional, no només per la seva composició, sinó també per l'abast de les seves activitats i la seva influència. Actualment, Guy Laliberté lidera una organització que opera en cinc continents.

L'octubre del 2007, Guy Laliberté va adquirir un nou compromís amb la creació de la fundació ONE DROP per combatre la pobresa mitjançant l'abastiment d'aigua potable a comunitats d'arreu del món. Aquest nou somni va sorgir de la seva convicció que el dret a l'aigua és essencial per a la supervivència de pobles i persones de tot el món i dels valors que sostenen Cirque du Soleil des de la seva creació: la creença que la vida et torna el que tu li dones i que el gest més petit és important.

El setembre del 2009, Guy Laliberté va convertir-se en el primer explorador de l'espai privat canadenc. La seva missió estava dedicada a conscienciar sobre els problemes de l'aigua que pateixen els éssers humans del planeta Terra. Sota el lema Movem les estrelles i la Terra per l'aigua, aquesta primera missió social poètica a l'espai pretenia arribar a la gent mitjançant un enfocament artístic: un programa especial de 120 minuts emès per Internet amb diverses actuacions artístiques que cobria 14 ciutats en cinc continents, inclosa l'Estació Espacial Internacional.

Premis i distincions
La Université Laval del Quebec va concedir a Guy Laliberté un doctorat honoris causa el 2008. L'any abans, Guy Laliberté havia rebut el premi Ernst & Young al millor empresari de l'any en les tres categories possibles: Quebec, Canadà i internacional. El 2004, el governador general del Canadà va atorgar-li l'Ordre del Canadà, la distinció més alta del país. Aquell mateix any, la revista Time el va incloure entre les 100 persones més influents del món. El 2003, el grup Condé Nast li va concedir el seu reconeixement en el marc del programa Never Follow, que premia els creadors i innovadors més destacats. . L'any 2001, l'Académie des Grands Montréalais el va nomenar "il·lustre mont-realès". El 1997, Guy Laliberté va rebre l'Ordre Nacional del Quebec, la distinció més alta concedida pel govern del Quebec.

Més informació Oculta
Daniele Finzi Pasca

Creador i director

Per a Daniele Finzi Pasca, Corteo és, en certa manera, com tornar a començar; una culminació de tots els passos de la seva carrera professional. Daniele va créixer a Suïssa i va ser gimnasta professional. Temps després, es va introduir en el món del circ i finalment va guanyar prestigi com a dramaturg i director de teatre.

Daniele va néixer en el si d'una família de fotògrafs. "La meva mare era pintora" explica. "Vaig créixer envoltat de quadres i fotografies. I jo els donava vida".

Potser, el moment més inspirador de la seva vida va ser un viatge que va fer a l'Índia, on va treballar com a voluntari tenint cura de malalts terminals. Quan va tornar a Suïssa, va fundar una companyia anomenada Sunil's Clowns, que l'any 1986 va convertir-se en Teatro Sunil. Teatro Sunil encara funciona, però Daniele també viatja pel món amb les seves produccions i com a director convidat amb altres companyies de teatre i de circ.

Escriptor prolífic, les seves creacions van molt més enllà de l'escenari. Així, ha publicat Come acqua allo specchio, una col·lecció de contes. (L'espectacle Passo Migratore està basat en un dels contes d'aquesta col·lecció.)

L'eterna fascinació de Daniele pels pallassos i la pantomima el va portar al cèlebre Circus Nock, on va actuar en un número com a pallasso acrobàtic. A partir de llavors, va desenvolupar el seu propi enfocament d'aquesta disciplina, i ha impartit cursos i tallers per a companyies i organitzacions de tot el món, inclòs l'Escola Nacional de Circ del Canadà i Cirque du Soleil. També ha dirigit els aclamats espectacles del Cirque Eloize Nomade - La Nuit le Ciel est Plus Grand i Rain - Comme une Pluie dans Tes Yeux.

Corteo s'inspira en la mort i el funeral d'un pallasso, i pren com a referència la figura dels antics pallassos, molt abans que existissin els circs: un temps en què els pallassos no representaven els estereotips actuals, sinó personatges molt més complexos. Daniele explica que l'espectacle "està situat en un indret misteriós entre el cel i la terra, on els déus i els homes es relacionen per mitjà del circ."

L'escenografia està inspirada en moltes obres arquitectòniques, especialment en la catedral de Chartres i el seu laberint, que per a Daniele Finzi Pasca simbolitza el viatge de la vida. "El laberint és un viatge meravellós: per trobar-te a tu mateix, t'has de perdre".

Daniele Finzi Pasca va néixer a Lugano, Suïssa, l'any 1964.

Més informació Oculta
Line Tremblay

Directora de creació

Line Tremblay treballa al món creatiu de Cirque du Soleil des de la fundació de la companyia el 1984.

Abans, Line treballava al cinema i la televisió, especialment com a assistent de direcció a Radio-Canada. A partir del 1992, va treballar com a assistent de Franco Dragone en la creació dels espectacles de Cirque du Soleil Mystère, Alegría, Quidam, "O" i La Nouba. També va ser la directora artística de Quidam. La seva estreta relació laboral amb Franco Dragone li va proporcionar grans coneixements sobre la direcció d'espectacles.

L'any 2000, Line, novençana en el món eqüestre, va treballar amb Gilles Ste-Croix i el seu assistent en la creació de l'espectacle Cheval Théâtre. Va tornar a treballar amb Franco Dragone en la creació de l'espectacle A new day de Céline Dion. I l'any 2003 va tornar a Cirque du Soleil per treballar a Corteo com la primera directora de Creació de la història de la companyia.

Aquesta feina consisteix a fomentar la sinergia i crear un ambient d'unitat en l'equip creatiu. Line també va formar part en la formació de l'equip, que inclou diverses noves incorporacions, i va tenir un paper molt actiu en el càsting dels artistes. Una vegada format l'equip creatiu, Line ha amalgamat les idees artístiques dels membres de l'equip amb la filosofia creativa general de Cirque du Soleil.

"La meva feina s'assembla una mica a un director d'orquestra" comenta. "El repte de Corteo era fusionar l'enfocament líric del pallasso de Daniele Finzi Pasca amb l'èmfasi de Cirque du Soleil per l'exigent nivell de les acrobàcies. Havíem d'integrar a la perfecció el millor de Daniele i el millor de Cirque. Ens renovem i reinventem constantment amb cada espectacle, i crec que ho hem tornat a aconseguir."

Line es va enamorar de Cirque du Soleil per primera vegada l'any 1984, quan es va meravellar del seu esperit lliure i espontani, un esperit que segueix totalment viu. "Quan era petita, el circ no m'atreia especialment. Però el 1984, vaig descobrir perquè el circ fascina els nens. Per a mi, el circ és la disciplina artística més completa. Arriba al públic a escala visual, emocional i física al mateix temps. M'he convertit en una nena fascinada pel circ. Estava destinada a una vida en aquest món."

Line Tremblay va néixer el 1956 a Hull (Quebec).

Més informació Oculta
Jean Rabasse

Dissenyador de l'escenografia (Corteo)

LOVE és el segon espectacle de Cirque du Soleil (després de Corteo) en què el nominat a l'Oscar i guanyador de César Jean Rabasse dissenya els escenaris.

Jean Rabasse té una àmplia trajectòria en la dansa, el teatre i el cinema, com a dissenyador i decorador d'escenografia. Ha estat l'autor dels dissenys de la companyia de dansa DCA de Philippe Découflé durant més de deu anys.

Rabasse va ser nominat per un premi de l'Acadèmia i va rebre el César del cinema francès el 2001 pels seus dissenys elaborats i sumptuosos per a la pel·lícula Vatel. Altres aportacions per a la gran pantalla inclouen títols com ara Astérix, dirigida per Claude Zidi, The Dreamers, dirigida per Bernardo Bertolucci, La Cité des Enfants Perdus i Delicatessen de Caro i Jeunet, i The Statement, de Norman Jewison.

"No faig distincions entre les diferents disciplines en què treballo. Trasllado al cinema els efectes teatrals i mecànics, i a l'escenari les tècniques cinematogràfiques. M'agrada mesclar. El meu segell és prestar especial atenció als detalls, colors, superfícies i textures. Ser extremadament meticulós amb tots aquests elements i no repetir-me mai."

Per a LOVE, el disseny de l'escenografia va començar amb el disseny de l'interior del teatre. Rabasse va fer miques la disposició de prosceni clàssica i va traslladar l'acció al centre, amb els seients al voltant en cercle. L'objectiu era que el públic participés en un espectacle íntim apropant-los al màxim als artistes. Es tractava de recrear l'ambient i les sensacions de la carpa principal dins d'una estructura fixa.

El concepte subjacent de la representació teatral i l'escenografia és commoure el públic. Com el mateix Jean Rabasse explica, "Aquest espectacle és un homenatge als Beatles. "Em vaig imposar com a objectiu que el públic connectés amb l'espectacle, que tingués emocions infantils a través d'una música transcendental i tècniques senzilles en escena.

Jean Rabasse va néixer a Tlemcen (Algèria) el 1961.

Més informació Oculta
Dominique Lemieux

Dissenyadora de vestuari

Dominique Lemieux va dissenyar el vestuari de totes les produccions de Cirque du Soleil entre 1989 i 1998, i va imprimir el seu segell únic en cada espectacle: We Reinvent the Circus (1989), Nouvelle Expérience (1990), Saltimbanco (1992), Mystère (1993), Alegría (1994), Quidam (1996), "O", La Nouba (1998), Corteo (2005), ZAIA (2008) i Banana Shpeel (2009).

Dominique és una dissenyadora de vestuari que fa molt més que simplement vestir els artistes. Els seus dissenys tenen un paper fonamental en la creació dels fantàstics personatges que viuen en l'univers de Cirque du Soleil.

Tot i que té un do especial per crear magnífics vestits jugant amb els colors, els motius i els teixits, Dominique no es basa únicament en motivacions estètiques a l'hora d'escollir els materials que utilitza. Per a ella, és indispensable conèixer com es comporta cada material amb el moviment o quan entra en contacte amb la pell, el foc o l'aigua, i sempre tenint en compte les necessitats dels artistes.

És una apassionada del dibuix des de ben petita i aquesta passió la va portar a fer els estudis de Belles Arts a la Universitat Concòrdia. Després de llicenciar-se, va treballar com a dissenyadora artística i il·lustradora de llibres infantils. Més endavant, es va matricular a la carrera d'Escenografia de l'Escola Nacional de Teatre (NTS) del Canadà, on els cursos de dibuix i disseny de vestuari van canviar per sempre la seva orientació professional.

Entre 1986 i 1988, va treballar com l'assistent de François Barbeau, professor de l'NTS i un dels dissenyadors de vestuari més destacats de Mont-real. Durant aquests anys, les seves creacions van lluir-se en escenaris de tota la ciutat.

A Banana Shpeel, Lemieux va presentar una combinació d'estil retro i modern. "La línia del vestuari evoca l'època del vodevil, mentre que els teixits i els materials són moderns". "La idea del disseny parteix de la juxtaposició de tots dos. La il·lusió ha estat el leitmotiv del concepte, amb variacions graduals des d'un sol color a diversos colors, i amb materials brillants i versàtils que recorden la pompositat del món del vodevil. Banana Shpeel és ple de contrasts: David Shiner sent especial debilitat per explorar els contrastos, i sovint el vestuari reflecteix tant els personatges maquiavèl·lics com angelicals que crea."

Més informació Oculta
Philippe Leduc

Compositor i director musical

El compositor, arranjador i director Philippe Leduc es descriu a si mateix com un addicte a la feina. I això queda confirmat amb el seu volum de feina. Les seves composicions i arranjaments han format part, literalment, del fons musical de la vida diària del Quebec des de principi dels 80.

Llicenciat per la Facultat de Música de la Universitat de Mont-real, Philippe va composar la melodia de les notícies del canal de televisió Radio-Canada i la melodia de molts programes de televisió d'èxit, com ara la producció Solstrom de Cirque du Soleil.

Philippe ha estat molt sol·licitat com a compositor de melodies publicitàries per a una àmplia varietat de clients nacionals i internacionals. I tot i ser prolífic en la seva tasca comercial, sempre ha tingut temps per a les seves composicions pròpies.

Philippe, que va treballar com a compositor a la sèrie de televisió Solstrom de Cirque du Soleil, descriu la partitura orquestral de Corteo com "una música molt visceral", però s'afanya a afegir que també hi ha molts passatges sublims i moments apassionats.

"Vaig començar amb la part física" explica. "Els moviments dels artistes i la música estan relacionats. En un sentit molt ampli, la música és operística. Estic intentant estendre l'espectre musical al circ."

Philippe concep Corteo com un espectacle ple de contrastos i climes musicals, des d'un solo de guitarra a una impressionant presència orquestral. "Al final és molt bonica," afirma, "i té moments molt divertits. Hi ha sorpreses i rialles pertot arreu. Hi ha influències medievals amb instruments antics i notes dels anys 30, però en general és música molt actual."

Com a primícia per a Cirque du Soleil, la música depèn en gran manera de la improvisació. Hi ha alguns "duels" entre un virtuós del violí i un acordionista expert, que és totalment diferent en cada actuació.

Philippe Leduc va néixer a Mont-real.

Més informació Oculta
Maria Bonzanigo

Compositor i director musical

Maria Bonzanigo ha treballat braç a braç amb el director de Corteo Daniele Finzi Pasca des que va unir-se a la companyia Teatro Sunil el 1984 (abans que fos coneguda amb aquest nom). La seva música ha estat un element fonamental en molts dels espectacles més reconeguts de Sunil, com ara Te Amo i Tres Tristes Tangos.

Maria també ha aparegut en algunes produccions de Sunil com a actriu i ballarina, i ha treballat com a directora i coreògrafa de les seves creacions musicals i d'altres compositors.

Maria Bonzanigo va estudiar composició amb Paul Glass i ball amb Rosalia Chladek, i va continuar desenvolupant la seva visió tan personal sobre la composició musical per a espectacles. A més de la seva aportació al teatre, també ha composat peces per als cèlebres espectacles Rain i Nomade del Cirque Eloize, el director dels quals va ser Daniele Finzi Pasca.

"Després de treballar amb Daniele Finzi Pasca durant més de 20 anys, hem creat un llenguatge" explica Maria. "Trobar una comunicació íntima amb l'audiència i la música és una part integral d'aquest llenguatge."

A Corteo, Maria Bonzanigo comparteix la tasca de composició amb Philippe Leduc. Ella s'encarrega de la part musical que interpreten els artistes, mentre que Philippe ha desenvolupat les composicions orquestrals.

"Hem situat els artistes i els acròbates en un espectacle que s'assembla més al teatre que al circ". "La música reflecteix l'aspecte teatral de l'espectacle. L'estil és modern/medieval, amb ritmes africans, asiàtics i llatins. És innovador i senzill al mateix temps."

Maria Bonzanigo va néixer a Lausana l'any 1966.

Més informació Oculta
Hugo Gariulo

Professor d'interpretació - Teatro Sunil

Els professors d'interpretació Hugo Gariulo i Antonio Vergamini van unir-se a Corteo des de Teatro Sunil, la companyia de teatre i dansa fundada pel director de l'espectacle Daniele Finzi Pasca a Suïssa el 1983.

Daniele, que té un fort compromís vers els principis humanitaris, ha introduït la figura tragicòmica del pallasso en el si de produccions de Teatro Sunil com Rituale, Icaro, Aittestás, Visitatio, Te Amo i Tres Tristes Tangos per expressar un gran ventall d'experiències i emocions humanes. Ha denominat l'èmfasi de Sunil en la sensibilitat i el sentit del tacte "el teatre de la carícia."

Durant molt anys, Hugo Gariulo i Antonio Vergamini han tingut un paper clau dins els equips creatius de Sunil com a directors i actors, i han treballat estretament amb tots els artistes de Corteo (músics inclosos) per desenvolupar les seves tècniques interpretatives i introduir-los en el món dels pallassos.

"El nostre repte era treure el costat fràgil dels acròbates," diu Hugo, "ja que ells estan més acostumats a centrar-se en la seva força."

Treballar amb un equip tan gran ha permès finalment als dos professors fer realitat els somnis artístics que han tingut durant molt de temps. Tanmateix, molts dels artistes amb qui han treballat no havien actuat mai abans. "La seva manca d'experiència és tot un repte" admet Antonio. "Però també significa que són més generosos i receptius. El nostre repte més important era treure el costat fràgil dels acròbates. Volíem que cada artista fes una contribució única."

Quan li demanem que descrigui l'espectacle, Hugo diu que hi ha moltes imatges oníriques i una gran dosi d'humanitat a l'escenari. "Els artistes no s'amaguen darrere de maquillatge ni vestits: es presenten al públic tal com són", ens explica. "Volíem que quan el públic els mirés veiés els nens que van ser i les persones en què s'han convertit."

Hugo Gariulo va néixer a Uruguai el 1965.

Més informació Oculta
Dolores Heredia

Analista dramatúrgic - Teatro Sunil

Els professors d'interpretació Hugo Gariulo i Antonio Vergamini van unir-se a Corteo des de Teatro Sunil, la companyia de teatre i dansa fundada pel director de l'espectacle Daniele Finzi Pasca a Suïssa el 1983.

Daniele, que té un fort compromís vers els principis humanitaris, ha introduït la figura tragicòmica del pallasso en el si de produccions de Teatro Sunil com Rituale, Icaro, Aittestás, Visitatio, Te Amo i Tres Tristes Tangos per expressar un gran ventall d'experiències i emocions humanes. Ha denominat l'èmfasi de Sunil en la sensibilitat i el sentit del tacte "el teatre de la carícia."

Durant molt anys, Hugo Gariulo i Antonio Vergamini han tingut un paper clau dins els equips creatius de Sunil com a directors i actors, i han treballat estretament amb tots els artistes de Corteo (músics inclosos) per desenvolupar les seves tècniques interpretatives i introduir-los en el món dels pallassos.

"El nostre repte era treure el costat fràgil dels acròbates," diu Hugo, "ja que ells estan més acostumats a centrar-se en la seva força."

Treballar amb un equip tan gran ha permès finalment als dos professors fer realitat els somnis artístics que han tingut durant molt de temps. Tanmateix, molts dels artistes amb qui han treballat no havien actuat mai abans. "La seva manca d'experiència és tot un repte" admet Antonio. "Però també significa que són més generosos i receptius. El nostre repte més important era treure el costat fràgil dels acròbates. Volíem que cada artista fes una contribució única."

Quan li demanem que descrigui l'espectacle, Hugo diu que hi ha moltes imatges oníriques i una gran dosi d'humanitat a l'escenari. "Els artistes no s'amaguen darrere de maquillatge ni vestits: es presenten al públic tal com són", ens explica. "Volíem que quan el públic els mirés veiés els nens que van ser i les persones en què s'han convertit."

Dolores Heredia va néixer a Mèxic el 1966.

Més informació Oculta
Antonio Vergamini

Professor d'interpretació - Teatro Sunil

Els professors d'interpretació Hugo Gariulo i Antonio Vergamini van unir-se a Corteo des de Teatro Sunil, la companyia de teatre i dansa fundada pel director de l'espectacle Daniele Finzi Pasca a Suïssa el 1983.

Daniele, que té un fort compromís vers els principis humanitaris, ha introduït la figura tragicòmica del pallasso en el si de produccions de Teatro Sunil com Rituale, Icaro, Aittestás, Visitatio, Te Amo i Tres Tristes Tangos per expressar un gran ventall d'experiències i emocions humanes. Ha denominat l'èmfasi de Sunil en la sensibilitat i el sentit del tacte "el teatre de la carícia."

Durant molt anys, Hugo Gariulo i Antonio Vergamini han tingut un paper clau dins els equips creatius de Sunil com a directors i actors, i han treballat estretament amb tots els artistes de Corteo (músics inclosos) per desenvolupar les seves tècniques interpretatives i introduir-los en el món dels pallassos.

"El nostre repte era treure el costat fràgil dels acròbates," diu Hugo, "ja que ells estan més acostumats a centrar-se en la seva força."

Treballar amb un equip tan gran ha permès finalment als dos professors fer realitat els somnis artístics que han tingut durant molt de temps. Tanmateix, molts dels artistes amb qui han treballat no havien actuat mai abans. "La seva manca d'experiència és tot un repte" admet Antonio. "Però també significa que són més generosos i receptius. El nostre repte més important era treure el costat fràgil dels acròbates. Volíem que cada artista fes una contribució única."

Quan li demanem que descrigui l'espectacle, Hugo diu que hi ha moltes imatges oníriques i una gran dosi d'humanitat a l'escenari. "Els artistes no s'amaguen darrere de maquillatge ni vestits: es presenten al públic tal com són", ens explica. "Volíem que quan el públic els mirés veiés els nens que van ser i les persones en què s'han convertit."

Antonio Vergamini va néixer a Itàlia l'any 1967.

Més informació Oculta
Martin Labrecque

Disseny de la il·luminació (KOOZA, Corteo)

La trajectòria professional de Martin Labrecque inclou més d'un centenar de produccions de teatre. Viva ELVIS és el tercer espectacle de Cirque du Soleil del qual s'ha encarregat de la il·luminació, després del seu debut a Corteo i dels dissenys posteriors per a KOOZA.

Martin va contribuir a l'èxit de diversos espectacles del Quebec, com L’Homme en Lambeaux el 2001, pel qual va guanyar un premi al disseny de la il·luminació. El 2003 va col·laborar en el guió d'un espectacle amb Patrice Dubois sobre la vida d'Orson Welles: Everybody’s Welles Pour Tous, pel qual va rebre la Masque a la millor producció de Mont-real. Ha guanyat dos premis Masque més: el 2005 pel seu treball a Le Peintre des Madonnes i el 2007 per Hosanna. Totes dues obres van ser dirigides per Serge Denoncourt. Els seus altres dissenys d'il·luminació han rebut una dotzena de nominacions.

Abans d'unir-se a Cirque du Soleil, Martin Labrecque va encarregar-se de la il·luminació de dos reconeguts espectacles circenses produïts per Cirque Eloize, Rain i Nomade, dirigits per Daniele Finzi Pasca, que va passar a escriure i dirigir Corteo per a Cirque du Soleil.

L'any 2009, Martin va guanyar un premi Félix (Québec) pel disseny de la il·luminació de l'espectacle MUTANTES de Pierre Lapointe. Aquell mateix any, es va encarregar de la il·luminació d'un espectacle d'onze hores a càrrec de l'autor, director i actor canadenc Wajdi Mouawad. La representació va tenir lloc al Palau dels Papes d'Avinyó, França. També va treballar a l'obra Paradis Perdu dirigida per Dominic Champagne i presentada a Mont-real.

"A Viva ELVIS vaig voler donar teatralitat a un món de rock-and-roll més intens que el que se sol veure sota la carpa de Cirque", explica Martin. "En concret, pel que fa als números acrobàtics. Vaig voler trobar un equilibri entre els ritmes musicals i la poesia visual de l'escenografia".

Martin Labrecque va néixer a Mont-real el 1972.

Més informació Oculta
Jonathan Deans

Dissenyador de so

Jonathan Deans, un dels dissenyadors de so més sol·licitats del món teatral, és el responsable dels ambients sonors de Viva ELVIS. Jonathan va ser també el creador dels paisatges sonors Saltimbanco, Mystère, "O", La Nouba, ZUMANITY, KÀ, Corteo, The Beatles LOVE, KOOZA, Wintuk, CRISS ANGEL Believe i, més recentment, OVO. Per a Jonathan, l'enfocament creatiu evolutiu i en equip de Cirque du Soleil és extraordinàriament estimulant.

La fascinació que Jonathan sent per l'electrònica ve de lluny. Amb només 15 anys, es va incorporar com a actor a la Royal Shakespeare Company. Va ser allà on el seu interès pel so va començar a encaixar amb el context teatral. Uns anys més tard, després d'un període com a enginyer de so en la indústria de la música, la fase més destacable del qual va transcórrer a Morgan Studios, on va col·laborar amb artistes com Cat Stevens, Paul Simon i Rick Wakeman, Jonathan va tornar al món teatral a la Royal Opera House de Covent Garden (Londres) primer, i com a mesclador de so per al musical A Chorus Line més tard. D'èxit en èxit, Jonathan va acumular més de dotze produccions de primera categoria, com Evita, Cats, Bugsy Malone i Somriures i llàgrimes, entre d'altres, en el seu currículum com a enginyer de mescles de so.

Gràcies a l'èxit de Jonathan, va ser contractat com a dissenyador de so per al musical Marilyn. A aquest contracte el van seguir altres col·laboracions en espectacles del West End londinenc, com Time, Els miserables, Mutiny, Jean Seberg, abans de saltar a Broadway i treballar a Ragtime, Fosse, King David, Damn Yankees, Taboo, Brooklyn, Lestat, Pirate Queen i El jove Frankenstein.

Per a Jonathan Deans, els teatres amb espectacles permanents i la carpa principal de Cirque du Soleil són dos mons sonors completament diferents. "Les exigències tècniques de cadascun d'ells són molt diferents, si bé és cert que, pel que fa a la superposició de la música i el so, no hi ha cap diferència." "La meva tasca consisteix a crear un entorn únic per a cada producció, però, sigui quin sigui aquest entorn, m'haig d'assegurar que, des d'una perspectiva sonora, el públic sigui conscient que s'endinsa en un món diferent."

"No tenim l'Elvis, però tot el que fem està relacionat amb ell. Així doncs, és molt important que el sistema de so tingui el mateix impacte que les imatges. Ha d'estar a l'alçada de l'Elvis" explica Jonathan Deans. "El teatre de Viva ELVIS és immens, fa justícia a la llegenda. Per crear un so a l'alçada d'aquest repte, hem soterrat altaveus per poder utilitzar la ressonància de baixa freqüència de l'estructura de formigó per afegir vibracions sonores subsòniques que faran que l'auditori es mogui literalment amb les actuacions en directe, a més de crear efectes de so."

Jonathan Deans va néixer a Anglaterra i viu a Nova York.

Més informació Oculta
Danny Zen

Dissenyador d'aparells i d'equipament acrobàtic

Danny Zen va incorporar-se a Cirque du Soleil l'any 1990 com a soldador als tallers de la companyia. Tenia moltes altres habilitats: és un expert en ala delta, un jugador de guerra de pintura temut i pot cosir qualsevol cosa.

El 1990, Danny va formar part de la primera gira europea de Cirque Réinventé, i més tard va treballar per primera vegada com a tècnic a Nouvelle Expérience. Va participar a la gira de Saltimbanco del 1992 com a tècnic de carpa. L'any 1996 va ser el director tècnic de Quidam i, com a tècnic responsable de l'Estudi de Creació, va aportar els seus coneixements per a la creació d'espectacles com Alegría, Mystère, Quidam, Dralion, Varekai, "O", La Nouba i KÀ.

Gràcies a la seva participació en el disseny i la creació dels equipaments, Danny Zen creu que la feina de tècnic és molt més que una feina mecànica. "És creativa a la seva manera", explica. "Hem de treballar braç a braç amb el dissenyador de l'escenografia, ja que encara que nosaltres dissenyem equipaments i dispositius per a les acrobàcies, solen tenir una doble funció com a elements d'escenari. Això significa que els requisits tècnics i les exigències artístiques de l'espectacle han d'estar totalment coordinats."

Danny sap molt bé que la seguretat és la prioritat principal de qualsevol equipament o element d'escenari que utilitzaran els artistes, i ha treballat per desenvolupar els estàndards de seguretat que s'utilitzen en les produccions de Cirque du Soleil. Així mateix, també ha participat en la formació de tots els tècnics de la companyia. "Els tècnics són les persones més properes als artistes" comenta. "Tenen les vides dels artistes a les seves mans."

KOOZA és el segon espectacle de Cirque du Soleil per al qual Danny ha dissenyat els aparells acrobàtics, a més de la seva tasca habitual com a director de Recerca i Desenvolupament Tècnic de l'Estudi de Creació.

Explica que l'equip creatiu ha reduït tot el possible les manipulacions de l'escenari, perquè volia que el públic se centrés en les actuacions: "A KOOZA les acrobàcies aèries són d'alt impacte. Per donar-los un protagonisme absolut, vaig establir una disposició senzilla, fluïda i lleugera des de tots els punts de vista."

Danny Zen va néixer a Saint-Luc (Québec) el 1965.

Més informació Oculta
Nathalie Gagné

Dissenyadora de maquillatge

El maquillatge i la seva influència en la feina dels actors han fascinat Nathalie Gagné des de la seva adolescència. "És una manifestació de l'ànima del personatge", explica. "Però també és una vareta màgica que pot fer desaparèixer les inhibicions."

Nathalie va estudiar producció teatral a Cégep de Saint-Hyacinthe, una escola universitària municipal de Quebec, i posteriorment va ser una de les primeres llicenciades de la filial de Mont-real de la famosa escola de maquillatge parisenca École Christian Chauveau.

Abans d'incorporar-se a Cirque du Soleil, Gagné va treballar al món del teatre, el cinema i la televisió. Nathalie ha estat candidata en dues ocasions als premis Gémeau pel millor maquillatge en totes les categories. Els Gémeau són els premis concedits per l'Acadèmia de Cinema i Televisió del Canadà.

Des del 1995 ha creat més de 1.000 dissenys de maquillatge diferents per Cirque du Soleil, escollits entre més de 5.000 esbossos. Com que els artistes de Cirque du Soleil es maquillen sols, Nathalie fa que participin en la creació de la seva aparença escènica. "A diferència dels actors, els acròbates no estan acostumats a estudiar els seus rostres" comenta Nathalie. "Un dels meus objectius és precisament que ho facin, i ajudar-los a trobar dins seu el que jo anomeno les "línies de força", que utilitzaran per crear els seus personatges."

Els nous conceptes de maquillatge que Nathalie va introduir als espectacles Mystère, Alegría i Saltimbanco la van portar a treballar amb el director Franco Dragone i amb el dissenyador de vestuari Dominique Lemieux. Després de la seva col·laboració a Quidam, “O”, La Nouba, Varekai, ZUMANITY, KÀ, Corteo, DELIRIUM, LOVE, ZAIA, CRISS ANGEL Believe i Viva ELVIS, IRIS és la seva 16a contribució a la creació d'un espectacle de Cirque du Soleil.

També és responsable de garantir la integritat de tots els dissenys de maquillatge que porten el seu segell. Com que els artistes es maquillen sols, els tallers de tècniques de maquillatge són una part integral de la formació general que reben els artistes de Cirque du Soleil. En aquests tallers, Gagné ensenya els artistes a maquillar-se i després redacta una guia d'aplicació pas a pas personalitzada per a cadascun d'ells.

El 2010 Nathalie va dissenyar el maquillatge de la pel·lícula Il Campiello de Carlo Goldoni, dirigida per Serge Denoncourt, i de la pel·lícula en 3D sobre Cirque du Soleil, produïda per James Cameron i dirigida per Andrew Adamson.

"A IRIS, el maquillatge harmonitza amb el joc de llums i ombres que caracteritza algunes de les escenes" explica. "Per a alguns dels personatges he volgut crear un efecte que fa pensar en els cartells dels mags del segle XIX. Per a d'altres, m'he inspirat en els rostres de les grans estrelles del cinema clàssic, i he afegit un toc de Cirque du Soleil. "

Nathalie Gagné va néixer a Trois-Pistoles (Quebec).

Més informació Oculta