Creadors

• Guy Laliberté

  Director artístic

  

  Guy Laliberté, acordionista, xanquer i empassafocs nascut al Quebec l'any 1959, va fundar, amb l'ajuda d'alguns còmplices, el primer circ de renom internacional del Quebec. L'atrevida visió de Laliberté li va permetre conèixer i cultivar el talent dels artistes del carrer de la Fête foraine de Baie-Saint-Paul i crear juntament amb ells Cirque du Soleil el 1984.

  Va ser el primer a orquestrar la fusió de cultures i disciplines artístiques i acrobàtiques que defineixen Cirque du Soleil. Des del 1984, Laliberté ha guiat l'equip creatiu en la creació de tots els espectacles i ha contribuït a elevar les arts del circ a la categoria de les grans disciplines artístiques.
  Cirque du Soleil s'ha convertit en una organització d'àmbit internacional, no només per la seva composició, sinó també per l'abast de les seves activitats i la seva influència. Actualment, Guy Laliberté lidera una organització que opera en cinc continents.

  L'octubre del 2007, Guy Laliberté va adquirir un nou compromís amb la creació de la fundació ONE DROP per combatre la pobresa mitjançant l'abastiment d'aigua potable a comunitats d'arreu del món. Aquest nou somni va sorgir de la seva convicció que el dret a l'aigua és essencial per a la supervivència de pobles i persones de tot el món i dels valors que sostenen Cirque du Soleil des de la seva creació: la creença que la vida et torna el que tu li dones i que el gest més petit és important.

  El setembre del 2009, Guy Laliberté va convertir-se en el primer explorador de l'espai privat canadenc. La seva missió estava dedicada a conscienciar sobre els problemes de l'aigua que pateixen els éssers humans del planeta Terra. Sota el lema Movem les estrelles i la Terra per l'aigua, aquesta primera missió social poètica a l'espai pretenia arribar a la gent mitjançant un enfocament artístic: un programa especial de 120 minuts emès per Internet amb diverses actuacions artístiques que cobria 14 ciutats en cinc continents, inclosa l'Estació Espacial Internacional.

  Premis i distincions
  La Université Laval del Quebec va concedir a Guy Laliberté un doctorat honoris causa el 2008. L'any abans, Guy Laliberté havia rebut el premi Ernst & Young al millor empresari de l'any en les tres categories possibles: Quebec, Canadà i internacional. El 2004, el governador general del Canadà va atorgar-li l'Ordre del Canadà, la distinció més alta del país. Aquell mateix any, la revista Time el va incloure entre les 100 persones més influents del món. El 2003, el grup Condé Nast li va concedir el seu reconeixement en el marc del programa Never Follow, que premia els creadors i innovadors més destacats. . L'any 2001, l'Académie des Grands Montréalais el va nomenar "il·lustre mont-realès". El 1997, Guy Laliberté va rebre l'Ordre Nacional del Quebec, la distinció més alta concedida pel govern del Quebec.

   Més informació  Oculta 

• Daniele Finzi Pasca

  Creador i director

  

  Per a Daniele Finzi Pasca, Corteo és, en certa manera, com tornar a començar; una culminació de tots els passos de la seva carrera professional. Daniele va créixer a Suïssa i va ser gimnasta professional. Temps després, es va introduir en el món del circ i finalment va guanyar prestigi com a dramaturg i director de teatre.

  Daniele va néixer en el si d'una família de fotògrafs. "La meva mare era pintora" explica. "Vaig créixer envoltat de quadres i fotografies. I jo els donava vida".

  Potser, el moment més inspirador de la seva vida va ser un viatge que va fer a l'Índia, on va treballar com a voluntari tenint cura de malalts terminals. Quan va tornar a Suïssa, va fundar una companyia anomenada Sunil's Clowns, que l'any 1986 va convertir-se en Teatro Sunil. Teatro Sunil encara funciona, però Daniele també viatja pel món amb les seves produccions i com a director convidat amb altres companyies de teatre i de circ.

  Escriptor prolífic, les seves creacions van molt més enllà de l'escenari. Així, ha publicat Come acqua allo specchio, una col·lecció de contes. (L'espectacle Passo Migratore està basat en un dels contes d'aquesta col·lecció.)

  L'eterna fascinació de Daniele pels pallassos i la pantomima el va portar al cèlebre Circus Nock, on va actuar en un número com a pallasso acrobàtic. A partir de llavors, va desenvolupar el seu propi enfocament d'aquesta disciplina, i ha impartit cursos i tallers per a companyies i organitzacions de tot el món, inclòs l'Escola Nacional de Circ del Canadà i Cirque du Soleil. També ha dirigit els aclamats espectacles del Cirque Eloize Nomade - La Nuit le Ciel est Plus Grand i Rain - Comme une Pluie dans Tes Yeux.

  Corteo s'inspira en la mort i el funeral d'un pallasso, i pren com a referència la figura dels antics pallassos, molt abans que existissin els circs: un temps en què els pallassos no representaven els estereotips actuals, sinó personatges molt més complexos. Daniele explica que l'espectacle "està situat en un indret misteriós entre el cel i la terra, on els déus i els homes es relacionen per mitjà del circ."

  L'escenografia està inspirada en moltes obres arquitectòniques, especialment en la catedral de Chartres i el seu laberint, que per a Daniele Finzi Pasca simbolitza el viatge de la vida. "El laberint és un viatge meravellós: per trobar-te a tu mateix, t'has de perdre".

  Daniele Finzi Pasca va néixer a Lugano, Suïssa, l'any 1964.

   Més informació  Oculta 

• Line Tremblay

  Creation Director

  

  Line Tremblay has worked in many capacities for Cirque du Soleil since the company was founded in 1984. Starting in 1992 she worked as the assistant to the director for the creation of the shows Mystère, Alegría, Quidam, “O” and La Nouba. Line also contributed her talent to Quidam as Artistic Director and was Director of Creation for the Corteo and ZED.

   Més informació  Oculta 

• Jean Rabasse

  Dissenyador de l'escenografia

  

  Jean Rabasse has worked extensively in cinema, theatre and dance as a set designer and decorator. He has designed the sets for Philippe Decouflé's dance company DCA for more than a decade.

  Jean was nominated for an Academy Award and won the César for his sumptuous, elaborate designs for the 2001 film Vatel. His other film credits include Astérix et Obélix contre César, directed by Claude Zidi, The Dreamers, directed by Bernardo Bertolucci, The City of Lost Children, Delicatessen directed by Caro and Jeunet, Norman Jewison's The Statement and Christophe Barratier’s Faubourg 36, for which he received a César nomination.

  In 2009, he designed the sets for the opera L'Amour de loin, in a staging by Daniele Finzi Pasca, presented by the English National Opera in London.

  A versatile artist, Jean Rabasse reinvents the craft of forms. "I make no distinctions between the disciplines in which I work. In movies I always stress theatrical effects, to give the film soul. In the theatre, I use cinematic elements."

  IRIS is the third Cirque du Soleil show (following Corteo and The Beatles LOVE) for which Jean has designed the sets.

  "Instead of a classic representation of cinema referring to specific films, we wanted to capture the essence of cinema, its original emotion," says Jean Rabasse. “The proscenium of IRIS is a nod to the origins of cinema in Coney Island and the world of Jules Verne, and acts as the gateway to our imaginary world."

  Jean Rabasse was born in Tlemcen, Algeria.

   Més informació  Oculta 

• Dominique Lemieux

  Dissenyadora de vestuari

  

  Dominique Lemieux va dissenyar el vestuari de totes les produccions de Cirque du Soleil entre 1989 i 1998, i va imprimir el seu segell únic en cada espectacle: We Reinvent the Circus (1989), Nouvelle Expérience (1990), Saltimbanco (1992), Mystère (1993), Alegría (1994), Quidam (1996), "O", La Nouba (1998), Corteo (2005), ZAIA (2008) i Banana Shpeel (2009).

  Dominique és una dissenyadora de vestuari que fa molt més que simplement vestir els artistes. Els seus dissenys tenen un paper fonamental en la creació dels fantàstics personatges que viuen en l'univers de Cirque du Soleil.

  Tot i que té un do especial per crear magnífics vestits jugant amb els colors, els motius i els teixits, Dominique no es basa únicament en motivacions estètiques a l'hora d'escollir els materials que utilitza. Per a ella, és indispensable conèixer com es comporta cada material amb el moviment o quan entra en contacte amb la pell, el foc o l'aigua, i sempre tenint en compte les necessitats dels artistes.

  És una apassionada del dibuix des de ben petita i aquesta passió la va portar a fer els estudis de Belles Arts a la Universitat Concòrdia. Després de llicenciar-se, va treballar com a dissenyadora artística i il·lustradora de llibres infantils. Més endavant, es va matricular a la carrera d'Escenografia de l'Escola Nacional de Teatre (NTS) del Canadà, on els cursos de dibuix i disseny de vestuari van canviar per sempre la seva orientació professional.

  Entre 1986 i 1988, va treballar com l'assistent de François Barbeau, professor de l'NTS i un dels dissenyadors de vestuari més destacats de Mont-real. Durant aquests anys, les seves creacions van lluir-se en escenaris de tota la ciutat.

  A Banana Shpeel, Lemieux va presentar una combinació d'estil retro i modern. "La línia del vestuari evoca l'època del vodevil, mentre que els teixits i els materials són moderns". "La idea del disseny parteix de la juxtaposició de tots dos. La il·lusió ha estat el leitmotiv del concepte, amb variacions graduals des d'un sol color a diversos colors, i amb materials brillants i versàtils que recorden la pompositat del món del vodevil. Banana Shpeel és ple de contrasts: David Shiner sent especial debilitat per explorar els contrastos, i sovint el vestuari reflecteix tant els personatges maquiavèl·lics com angelicals que crea."

   Més informació  Oculta 

• Philippe Leduc

  Compositor i director musical

  

  El compositor, arranjador i director Philippe Leduc es descriu a si mateix com un addicte a la feina. I això queda confirmat amb el seu volum de feina. Les seves composicions i arranjaments han format part, literalment, del fons musical de la vida diària del Quebec des de principi dels 80.

  Llicenciat per la Facultat de Música de la Universitat de Mont-real, Philippe va composar la melodia de les notícies del canal de televisió Radio-Canada i la melodia de molts programes de televisió d'èxit, com ara la producció Solstrom de Cirque du Soleil.

  Philippe ha estat molt sol·licitat com a compositor de melodies publicitàries per a una àmplia varietat de clients nacionals i internacionals. I tot i ser prolífic en la seva tasca comercial, sempre ha tingut temps per a les seves composicions pròpies.

  Philippe, que va treballar com a compositor a la sèrie de televisió Solstrom de Cirque du Soleil, descriu la partitura orquestral de Corteo com "una música molt visceral", però s'afanya a afegir que també hi ha molts passatges sublims i moments apassionats.

  "Vaig començar amb la part física" explica. "Els moviments dels artistes i la música estan relacionats. En un sentit molt ampli, la música és operística. Estic intentant estendre l'espectre musical al circ."

  Philippe concep Corteo com un espectacle ple de contrastos i climes musicals, des d'un solo de guitarra a una impressionant presència orquestral. "Al final és molt bonica," afirma, "i té moments molt divertits. Hi ha sorpreses i rialles pertot arreu. Hi ha influències medievals amb instruments antics i notes dels anys 30, però en general és música molt actual."

  Com a primícia per a Cirque du Soleil, la música depèn en gran manera de la improvisació. Hi ha alguns "duels" entre un virtuós del violí i un acordionista expert, que és totalment diferent en cada actuació.

  Philippe Leduc va néixer a Mont-real.

   Més informació  Oculta 

• Maria Bonzanigo

  Compositor i director musical

  

  Maria Bonzanigo ha treballat braç a braç amb el director de Corteo Daniele Finzi Pasca des que va unir-se a la companyia Teatro Sunil el 1984 (abans que fos coneguda amb aquest nom). La seva música ha estat un element fonamental en molts dels espectacles més reconeguts de Sunil, com ara Te Amo i Tres Tristes Tangos.

  Maria també ha aparegut en algunes produccions de Sunil com a actriu i ballarina, i ha treballat com a directora i coreògrafa de les seves creacions musicals i d'altres compositors.

  Maria Bonzanigo va estudiar composició amb Paul Glass i ball amb Rosalia Chladek, i va continuar desenvolupant la seva visió tan personal sobre la composició musical per a espectacles. A més de la seva aportació al teatre, també ha composat peces per als cèlebres espectacles Rain i Nomade del Cirque Eloize, el director dels quals va ser Daniele Finzi Pasca.

  "Després de treballar amb Daniele Finzi Pasca durant més de 20 anys, hem creat un llenguatge" explica Maria. "Trobar una comunicació íntima amb l'audiència i la música és una part integral d'aquest llenguatge."

  A Corteo, Maria Bonzanigo comparteix la tasca de composició amb Philippe Leduc. Ella s'encarrega de la part musical que interpreten els artistes, mentre que Philippe ha desenvolupat les composicions orquestrals.

  "Hem situat els artistes i els acròbates en un espectacle que s'assembla més al teatre que al circ". "La música reflecteix l'aspecte teatral de l'espectacle. L'estil és modern/medieval, amb ritmes africans, asiàtics i llatins. És innovador i senzill al mateix temps."

  Maria Bonzanigo va néixer a Lausana l'any 1966.

   Més informació  Oculta 

• Hugo Gargiulo

  Professor d'interpretació - Teatro Sunil

  

  Els professors d'interpretació Hugo Gariulo i Antonio Vergamini van unir-se a Corteo des de Teatro Sunil, la companyia de teatre i dansa fundada pel director de l'espectacle Daniele Finzi Pasca a Suïssa el 1983.

  Daniele, que té un fort compromís vers els principis humanitaris, ha introduït la figura tragicòmica del pallasso en el si de produccions de Teatro Sunil com Rituale, Icaro, Aittestás, Visitatio, Te Amo i Tres Tristes Tangos per expressar un gran ventall d'experiències i emocions humanes. Ha denominat l'èmfasi de Sunil en la sensibilitat i el sentit del tacte "el teatre de la carícia."

  Durant molt anys, Hugo Gariulo i Antonio Vergamini han tingut un paper clau dins els equips creatius de Sunil com a directors i actors, i han treballat estretament amb tots els artistes de Corteo (músics inclosos) per desenvolupar les seves tècniques interpretatives i introduir-los en el món dels pallassos.

  "El nostre repte era treure el costat fràgil dels acròbates," diu Hugo, "ja que ells estan més acostumats a centrar-se en la seva força."

  Treballar amb un equip tan gran ha permès finalment als dos professors fer realitat els somnis artístics que han tingut durant molt de temps. Tanmateix, molts dels artistes amb qui han treballat no havien actuat mai abans. "La seva manca d'experiència és tot un repte" admet Antonio. "Però també significa que són més generosos i receptius. El nostre repte més important era treure el costat fràgil dels acròbates. Volíem que cada artista fes una contribució única."

  Quan li demanem que descrigui l'espectacle, Hugo diu que hi ha moltes imatges oníriques i una gran dosi d'humanitat a l'escenari. "Els artistes no s'amaguen darrere de maquillatge ni vestits: es presenten al públic tal com són", ens explica. "Volíem que quan el públic els mirés veiés els nens que van ser i les persones en què s'han convertit."

  Hugo Gariulo va néixer a Uruguai el 1965.

   Més informació  Oculta 

• Dolores Heredia

  Analista dramatúrgic - Teatro Sunil

  

  Els professors d'interpretació Hugo Gariulo i Antonio Vergamini van unir-se a Corteo des de Teatro Sunil, la companyia de teatre i dansa fundada pel director de l'espectacle Daniele Finzi Pasca a Suïssa el 1983.

  Daniele, que té un fort compromís vers els principis humanitaris, ha introduït la figura tragicòmica del pallasso en el si de produccions de Teatro Sunil com Rituale, Icaro, Aittestás, Visitatio, Te Amo i Tres Tristes Tangos per expressar un gran ventall d'experiències i emocions humanes. Ha denominat l'èmfasi de Sunil en la sensibilitat i el sentit del tacte "el teatre de la carícia."

  Durant molt anys, Hugo Gariulo i Antonio Vergamini han tingut un paper clau dins els equips creatius de Sunil com a directors i actors, i han treballat estretament amb tots els artistes de Corteo (músics inclosos) per desenvolupar les seves tècniques interpretatives i introduir-los en el món dels pallassos.

  "El nostre repte era treure el costat fràgil dels acròbates," diu Hugo, "ja que ells estan més acostumats a centrar-se en la seva força."

  Treballar amb un equip tan gran ha permès finalment als dos professors fer realitat els somnis artístics que han tingut durant molt de temps. Tanmateix, molts dels artistes amb qui han treballat no havien actuat mai abans. "La seva manca d'experiència és tot un repte" admet Antonio. "Però també significa que són més generosos i receptius. El nostre repte més important era treure el costat fràgil dels acròbates. Volíem que cada artista fes una contribució única."

  Quan li demanem que descrigui l'espectacle, Hugo diu que hi ha moltes imatges oníriques i una gran dosi d'humanitat a l'escenari. "Els artistes no s'amaguen darrere de maquillatge ni vestits: es presenten al públic tal com són", ens explica. "Volíem que quan el públic els mirés veiés els nens que van ser i les persones en què s'han convertit."

  Dolores Heredia va néixer a Mèxic el 1966.
   Més informació  Oculta 

• Antonio Vergamini

  Professor d'interpretació - Teatro Sunil

  

  Els professors d'interpretació Hugo Gariulo i Antonio Vergamini van unir-se a Corteo des de Teatro Sunil, la companyia de teatre i dansa fundada pel director de l'espectacle Daniele Finzi Pasca a Suïssa el 1983.

  Daniele, que té un fort compromís vers els principis humanitaris, ha introduït la figura tragicòmica del pallasso en el si de produccions de Teatro Sunil com Rituale, Icaro, Aittestás, Visitatio, Te Amo i Tres Tristes Tangos per expressar un gran ventall d'experiències i emocions humanes. Ha denominat l'èmfasi de Sunil en la sensibilitat i el sentit del tacte "el teatre de la carícia."

  Durant molt anys, Hugo Gariulo i Antonio Vergamini han tingut un paper clau dins els equips creatius de Sunil com a directors i actors, i han treballat estretament amb tots els artistes de Corteo (músics inclosos) per desenvolupar les seves tècniques interpretatives i introduir-los en el món dels pallassos.

  "El nostre repte era treure el costat fràgil dels acròbates," diu Hugo, "ja que ells estan més acostumats a centrar-se en la seva força."

  Treballar amb un equip tan gran ha permès finalment als dos professors fer realitat els somnis artístics que han tingut durant molt de temps. Tanmateix, molts dels artistes amb qui han treballat no havien actuat mai abans. "La seva manca d'experiència és tot un repte" admet Antonio. "Però també significa que són més generosos i receptius. El nostre repte més important era treure el costat fràgil dels acròbates. Volíem que cada artista fes una contribució única."

  Quan li demanem que descrigui l'espectacle, Hugo diu que hi ha moltes imatges oníriques i una gran dosi d'humanitat a l'escenari. "Els artistes no s'amaguen darrere de maquillatge ni vestits: es presenten al públic tal com són", ens explica. "Volíem que quan el públic els mirés veiés els nens que van ser i les persones en què s'han convertit."

  Antonio Vergamini va néixer a Itàlia l'any 1967.

   Més informació  Oculta 

• Martin Labrecque

  Lighting Designer

  

  Martin Labrecque’s professional credits include more than a hundred theatrical productions, as well as circus shows. Martin contributed to the critical success of several Quebec shows. He has won many Quebec awards for his lighting design in addition to several nominations. Martin Labrecque created the lighting for two critically acclaimed circus shows produced by Cirque Éloize, Rain and Nomade, as well as Cirque du Soleil shows Corteo, KOOZA and Viva ELVIS. In 2009, Martin designed the lighting for an eleven-hour show by Canadian author, director and actor Wajdi Mouawad, which was presented in the courtyard of the Palais des Papes in Avignon, France. He also worked on the show Paradis Perdu, directed by Dominic Champagne and presented in Montreal.

   Més informació  Oculta 

• Jonathan Deans

  Dissenyador de so

  

  Jonathan Deans, un dels dissenyadors de so més sol·licitats del món teatral, és el responsable dels ambients sonors de Viva ELVIS. Jonathan va ser també el creador dels paisatges sonors Saltimbanco, Mystère, "O", La Nouba, ZUMANITY, KÀ, Corteo, The Beatles LOVE, KOOZA, Wintuk, CRISS ANGEL Believe i, més recentment, OVO. Per a Jonathan, l'enfocament creatiu evolutiu i en equip de Cirque du Soleil és extraordinàriament estimulant.

  La fascinació que Jonathan sent per l'electrònica ve de lluny. Amb només 15 anys, es va incorporar com a actor a la Royal Shakespeare Company. Va ser allà on el seu interès pel so va començar a encaixar amb el context teatral. Uns anys més tard, després d'un període com a enginyer de so en la indústria de la música, la fase més destacable del qual va transcórrer a Morgan Studios, on va col·laborar amb artistes com Cat Stevens, Paul Simon i Rick Wakeman, Jonathan va tornar al món teatral a la Royal Opera House de Covent Garden (Londres) primer, i com a mesclador de so per al musical A Chorus Line més tard. D'èxit en èxit, Jonathan va acumular més de dotze produccions de primera categoria, com Evita, Cats, Bugsy Malone i Somriures i llàgrimes, entre d'altres, en el seu currículum com a enginyer de mescles de so.

  Gràcies a l'èxit de Jonathan, va ser contractat com a dissenyador de so per al musical Marilyn. A aquest contracte el van seguir altres col·laboracions en espectacles del West End londinenc, com Time, Els miserables, Mutiny, Jean Seberg, abans de saltar a Broadway i treballar a Ragtime, Fosse, King David, Damn Yankees, Taboo, Brooklyn, Lestat, Pirate Queen i El jove Frankenstein.

  Per a Jonathan Deans, els teatres amb espectacles permanents i la carpa principal de Cirque du Soleil són dos mons sonors completament diferents. "Les exigències tècniques de cadascun d'ells són molt diferents, si bé és cert que, pel que fa a la superposició de la música i el so, no hi ha cap diferència." "La meva tasca consisteix a crear un entorn únic per a cada producció, però, sigui quin sigui aquest entorn, m'haig d'assegurar que, des d'una perspectiva sonora, el públic sigui conscient que s'endinsa en un món diferent."

  "No tenim l'Elvis, però tot el que fem està relacionat amb ell. Així doncs, és molt important que el sistema de so tingui el mateix impacte que les imatges. Ha d'estar a l'alçada de l'Elvis" explica Jonathan Deans. "El teatre de Viva ELVIS és immens, fa justícia a la llegenda. Per crear un so a l'alçada d'aquest repte, hem soterrat altaveus per poder utilitzar la ressonància de baixa freqüència de l'estructura de formigó per afegir vibracions sonores subsòniques que faran que l'auditori es mogui literalment amb les actuacions en directe, a més de crear efectes de so."

  Jonathan Deans va néixer a Anglaterra i viu a Nova York.

   Més informació  Oculta 

• Danny Zen

  Acrobatic Equipment and Rigging Designer

  

  Danny Zen first arrived at Cirque du Soleil in 1990 to work as a welder in the company’s workshops, and then worked as mechanic, head usher and tent technician before becoming head rigger on Quidam in 1996. Danny also worked at Montreal’s National Circus School and later participated in the development of aerial acrobatic elements at Cirque du Soleil. Danny was on the creation team for the big top shows Corteo and KOOZA.

   Més informació  Oculta 

• Nathalie Gagné

  Dissenyadora de maquillatge

  

  El maquillatge i la seva influència en la feina dels actors han fascinat Nathalie Gagné des de la seva adolescència. "És una manifestació de l'ànima del personatge", explica. "Però també és una vareta màgica que pot fer desaparèixer les inhibicions."

  Nathalie va estudiar producció teatral a Cégep de Saint-Hyacinthe, una escola universitària municipal de Quebec, i posteriorment va ser una de les primeres llicenciades de la filial de Mont-real de la famosa escola de maquillatge parisenca École Christian Chauveau.

  Abans d'incorporar-se a Cirque du Soleil, Gagné va treballar al món del teatre, el cinema i la televisió. Nathalie ha estat candidata en dues ocasions als premis Gémeau pel millor maquillatge en totes les categories. Els Gémeau són els premis concedits per l'Acadèmia de Cinema i Televisió del Canadà.

  Des del 1995 ha creat més de 1.000 dissenys de maquillatge diferents per Cirque du Soleil, escollits entre més de 5.000 esbossos. Com que els artistes de Cirque du Soleil es maquillen sols, Nathalie fa que participin en la creació de la seva aparença escènica. "A diferència dels actors, els acròbates no estan acostumats a estudiar els seus rostres" comenta Nathalie. "Un dels meus objectius és precisament que ho facin, i ajudar-los a trobar dins seu el que jo anomeno les "línies de força", que utilitzaran per crear els seus personatges."

  Els nous conceptes de maquillatge que Nathalie va introduir als espectacles Mystère, Alegría i Saltimbanco la van portar a treballar amb el director Franco Dragone i amb el dissenyador de vestuari Dominique Lemieux. Després de la seva col·laboració a Quidam, “O”, La Nouba, Varekai, ZUMANITY, KÀ, Corteo, DELIRIUM, LOVE, ZAIA, CRISS ANGEL Believe i Viva ELVIS, IRIS és la seva 16a contribució a la creació d'un espectacle de Cirque du Soleil.

  També és responsable de garantir la integritat de tots els dissenys de maquillatge que porten el seu segell. Com que els artistes es maquillen sols, els tallers de tècniques de maquillatge són una part integral de la formació general que reben els artistes de Cirque du Soleil. En aquests tallers, Gagné ensenya els artistes a maquillar-se i després redacta una guia d'aplicació pas a pas personalitzada per a cadascun d'ells.

  El 2010 Nathalie va dissenyar el maquillatge de la pel·lícula Il Campiello de Carlo Goldoni, dirigida per Serge Denoncourt, i de la pel·lícula en 3D sobre Cirque du Soleil, produïda per James Cameron i dirigida per Andrew Adamson.
  
  "A IRIS, el maquillatge harmonitza amb el joc de llums i ombres que caracteritza algunes de les escenes" explica. "Per a alguns dels personatges he volgut crear un efecte que fa pensar en els cartells dels mags del segle XIX. Per a d'altres, m'he inspirat en els rostres de les grans estrelles del cinema clàssic, i he afegit un toc de Cirque du Soleil. "

  Nathalie Gagné va néixer a Trois-Pistoles (Quebec).

   

   Més informació  Oculta 

Comparteix

Compartiu Corteo per correu electrònic o a la vostra xarxa social preferida

Podeu veure Corteo a: