Per a Daniele Finzi Pasca, Corteo és, en certa manera, com tornar a començar; una culminació de tots els passos de la seva carrera professional. Daniele va créixer a Suïssa i va ser gimnasta professional. Temps després, es va introduir en el món del circ i finalment va guanyar prestigi com a dramaturg i director de teatre.

Daniele va néixer en el si d'una família de fotògrafs. "La meva mare era pintora" explica. "Vaig créixer envoltat de quadres i fotografies. I jo els donava vida".

Potser, el moment més inspirador de la seva vida va ser un viatge que va fer a l'Índia, on va treballar com a voluntari tenint cura de malalts terminals. Quan va tornar a Suïssa, va fundar una companyia anomenada Sunil's Clowns, que l'any 1986 va convertir-se en Teatro Sunil. Teatro Sunil encara funciona, però Daniele també viatja pel món amb les seves produccions i com a director convidat amb altres companyies de teatre i de circ.

Escriptor prolífic, les seves creacions van molt més enllà de l'escenari. Així, ha publicat Come acqua allo specchio, una col·lecció de contes. (L'espectacle Passo Migratore està basat en un dels contes d'aquesta col·lecció.)

L'eterna fascinació de Daniele pels pallassos i la pantomima el va portar al cèlebre Circus Nock, on va actuar en un número com a pallasso acrobàtic. A partir de llavors, va desenvolupar el seu propi enfocament d'aquesta disciplina, i ha impartit cursos i tallers per a companyies i organitzacions de tot el món, inclòs l'Escola Nacional de Circ del Canadà i Cirque du Soleil. També ha dirigit els aclamats espectacles del Cirque Eloize Nomade - La Nuit le Ciel est Plus Grand i Rain - Comme une Pluie dans Tes Yeux.

Corteo s'inspira en la mort i el funeral d'un pallasso, i pren com a referència la figura dels antics pallassos, molt abans que existissin els circs: un temps en què els pallassos no representaven els estereotips actuals, sinó personatges molt més complexos. Daniele explica que l'espectacle "està situat en un indret misteriós entre el cel i la terra, on els déus i els homes es relacionen per mitjà del circ."

L'escenografia està inspirada en moltes obres arquitectòniques, especialment en la catedral de Chartres i el seu laberint, que per a Daniele Finzi Pasca simbolitza el viatge de la vida. "El laberint és un viatge meravellós: per trobar-te a tu mateix, t'has de perdre".

Daniele Finzi Pasca va néixer a Lugano, Suïssa, l'any 1964.